Buscar

Jugant amb Dalí

Actualizado: 23 ene 2019

Dalí és un artista que pinta fantasia: elefants amb potes d'insecte, rellotges que es fonen, pans per tot arreu... i s'inventa obres per jugar! Per això m'ho passo tan bé al Teatre-Museu Dalí de Figueres. I està a la vora del Museu dels Joguets!

Escolteu la Sofia i el seu papa Pep parlant d'aquesta experiència al programa de ràdio infantil ICATKIDS a Icat FM-Catalunya Ràdio. Dissabtes i diumenges de 10 a 11h, secció EN MARXA, PAPES

Hi ha una frase que fan servir molt els meus papes quan es refereixen a alguna cosa que sembla impossible. Diuen: "això és surrealista". Com si només pogués passar en un somni.

A mi no em sembla tan estrany el que somniem. Ni tampoc el que s'inventa la meva imaginació, o el que llegeixo en els contes, el que veig a les pel.lícules o tot el que dibuixo. Per mi, la fantasia forma part de la meva realitat, del meu dia a dia. Per això em fascina el Museu Dalí.

Vam anar-hi un diumenge, perquè així hi podíem ser tota la família. A més del papes s'hi va apuntar el tete Roc, que ja té 17 anys! Poques vegades coincidim en gustos, i el Museu Dalí és un dels pocs llocs on tots quatre tenim motius per disfrutar. Jo estava tan contenta... en ruta cap a Figueres!

En el cotxe vam escoltar la divertida Costa Brava, de Garoina XL, un grup on hi ha el Mazoni. També una remescla d'aquesta cançó que es diu Ron cremat step remix i que va fer el Guillamino, que és el presentador del nostre programa ICATKIDS. Mola! Segons el papa, és una cançó que va escriure el secretari de Dalí, Enric Sabater, per encàrrec d'un governador que volia promocionar la Costa Brava. El grup es diu Garoina perquè al Dalí li encantava menjar garoines, que és com a l'Empordà li diuen a les garotes o eriçons de mar.

L'entrada al Museu Dalí és gratuïta fins als 8 anys. Cal calcular dues hores de visita. Hi ha guies especialitzats per grups infantils que ofereixen una hora entretinguda i ben surrealista!

Només arribar al Museu ja em vaig sorprendre. L'edifici té unes torres, i al capdamunt de les torres hi vaig veure uns ous de gallina gegants, i per tota la paret hi havia pans enganxats! Pans de pagès esculpits com si fossin estàtues! A mi em semblava el rockòdrom d'un forner, em venien ganes d'escalar-hi!

També hi havia pans a la façana principal, però eren baguettes. Les duien les estàtues a sobre el cap! I al balcó hi havia un personatge amb una escafandra: era un bus.

A la porta d'accés ens esperava l'Anna, que és una guia dels serveis educatius. Duia un barret de copa negre, amb calaixets, i em va dir que després m'explicaria per què.

Em va agafar de la maneta, i ens va acompanyar a la sala central del Museu.

Davant nostre hi havia un quadre gegant, immens, que ocupava tota la paret. Ens va dir que era un decorat que va fer el Dalí per a una obra de teatre, i que per això té les cortines vermelles que l'envolten, com si fos un teló. Llavors em va demanar que observés el voltant per adonar-me que l'edifici era antigament un teatre. Dalí va dissenyar el seu museu dins el vell Teatre de Figueres!


L'Anna ens va fer asseure al terra per ensenyar-nos un llibre de fotografies dels bigotis de Dalí. Tothom el reconeix per aquests bigotis tan especials! Se'ls pentinava amb mil i una formes, i el que més li agradava era mullar-se'ls amb mel perquè s'hi acostessin les mosques. Era el seu animal preferit!

Llavors l'Anna ens va fer mirar la cúpula gegant, i ens vam adonar que era com un ull de mosca!!!! I si ens parem a mirar bé dins el Museu Dalí, som dins d'una mosca gegant! De cop, l'Anna va estirar un calaix del seu barret de copa, i en va extreure... una mosca! La va enganxar al barret, i va dir que durant la visita aniria treient més objectes. Què xulo!

L'Anna explicava que, segons Dalí, tots tenim calaixos. I a cadascun d'ells hi guardem un sentiment, un record, o alguna cosa que és important per a nosaltres. A mi aquella mosca em va fer recordar la cançó Mosques i mosquits que canta una veïna meva, la Txell Sust, amb el Toni Xuclà, i que diu el papa que és un poema molt xulo d'un escriptor que es diu Pere IV

"Puc anar a l'altra banda del vidre?", li vaig preguntar a l'Anna. I és clar que sí, em va respondre. Em moria de ganes de veure d'aprop un cotxe de veritat que hi havia aparcat al mig del museu, com una estàtua. Per on havia entrat allà al mig? L'Anna em va ensenyar una foto on es veia una grua que pujava i baixava el Rolls Royce des del cel.

Al davant del cotxe hi havia una màquina, amb un forat per posar-hi un euro.

Vaig tirar una moneda i, de cop, es van encendre les llums a l'interior del cotxe. Plovia a dins. L'Anna em va suggerir que mirés el terra, sota les rodes: estava ple de musclos. I després que mirés al cel: hi penjava una barca, que gotejava. Llavors vaig imaginar que érem a sota l'aigua. I vaig veure a la paret monstres marins amb calaixos, i una font amb una aixeta, que vaig obrir i em va mullar. I vaig entendre per què al balcó de la façana hi havia un bus amb l'escafandra. I és que el Museu Dalí està enfonsat a l'oceà!

El Museu Dalí no se'ns fa estrany als nens perquè surrealisme és fantasia. Com si entréssim dins un somni. I com que podem interactuar amb les obres i hi ha efectes òptics, és divertit!

La següent parada va ser davant d'una pintura que s'havia de mirar amb telescopi. De normal jo hi veia una noia despullada mirant al mar, i uns quadrats. Però a través de les lents, es convertia en el retrat d'un senyor que havia estat president dels Estats Units, es deia Lincoln.

Em va fascinar, el Dalí va fer dos quadres en un de sol! Li agradava molt jugar amb els efectes òptics, i n'hi havia per tot el Museu. Era molt divertit perquè et plantaves davant les pintures i canviaven segons les miraves d'una manera o d'una altra.

L'obra d'art que més em va flipar va ser una habitació que semblava com si fos a casa.

Hi havia un sofà, una llar de foc, uns quadres i unes cortines. Però vaig pujar per unes escales que hi havia adossades a la paret i, des de dalt, mirant a través d'un cristall, vaig veure la cara d'una noia, una actriu que es deia May West. No m'ho podia creure! I també vaig descobrir que hi havia un dormitori secret i un lavabo penjant del sostre!

Va ser un no parar de sorpreses. Després em va captivar la sala dels tresors, que Dalí va dissenyar tota de vellut vermell perquè semblés que estiguéssim dins una capseta de joies. El quadre més important era un dibuix d'un pa, i dins una capsa de vidre hi havia un pa esculpit amb or! Segons el Dalí, el pa era el més important de la vida.

També em va sorprendre saber que estava caminant sobre la tomba del pintor. El van enterrar allà mateix! I em va agradar una habitació amb un llit molt original on l'Anna em va explicar coses de la Gala, la dona que Dalí estimava i que surt a tants quadres. Hi havia un tapís amb uns rellotges tous, que es fonien com el formatge! Eren xulíssims!

Tot això ho vaig disfrutar d'una manera molt especial gràcies a l'Anna, la meva guia. M'hi hagués pogut passar hores amb ella i les seves explicacions! Ara sé que m'encanta el surrealisme!

El Museu dels Joguets és el complement perfecte al Museu Dalí, inclou joguines antigues de quan Dalí era un nen. Però amb nens convé separar la visita amb un àpat o un descans

Vaig necessitar una estona per pair la visita al Museu Dalí. Els papes volien anar directament al Museu dels Joguets, que tancava al migdia perquè era diumenge, però jo necessitava aturar-me. Tenia gana, volia jugar amb el tete i gaudir d'estar amb tota la família.

Llavors els papes van decidir fer un brunch, que en anglès vol dir un dinar a mig matí. I quan vam arribar al Museu dels Joguets, només ens quedava una hora per visitar-lo. El papa va assegurar que un altre cop vindríem en dissabte o canviaríem l'ordre de visita, perquè dos museus tan xulos en un sol matí és massa informació per mi.

La primera joguina que vaig veure dins el Museu va ser una Torre Eiffel feta amb més de nou mil peces de mecano. No sé si hi cabria a la meva habitació! I pel forat de l'escala vaig veure que penjava al pis de dalt un osset equilibrista que es deia Ernest. Vaig entrar a la primera sala a través d'un decorat de teatre i, un cop a dins, em vaig tornar boja. De tantes joguines, no sabia on aturar-me a mirar!

Hi havia vitrines dedicades a nines, a bicicletes, a cavallets, a jocs de carrer... Al costat d'algunes joguines hi havia fotos en blanc i negre on es veia nens hi jugaven fa molts i molts anys, quan ni els meus papes havien nascut. Com diu la cançó de l'Orquestra Fireluche que tant m'agrada, del disc "Tants caps tants joguets", estava ple de Pirates de l'habitació!

El tete Roc també flipava, perquè va veure la Game i altres màquines de video-jocs que havia tingut de petit i que ja estaven exposades al Museu perquè eren velles. Ja no funcionaven, perquè no es fabriquen les peces. En canvi, vam poder jugar a un 3 en Ratlla dels romans, de fa més de dos mil anys! Hi ha jocs que no passen amb el temps!

La veritat és que m'hauria agradat tocar i provar més joguines, no només mirar-les. El papa estava d'acord, deia que jo entendria millor com s'ho passaven de bé els nens d'abans. De fet, un dels moments que jo vaig gaudir més va ser en un passadís on podia jugar a buscar objectes amagats entre una multitud de daus.

Vaig agafar moltes idees per a la carta dels Reis. Per exemple, volia un mecano per construir invents. O un trenet elèctric que donés voltes per tota la casa. O una caixa de trucs de màgia. Però si hagués de demanar una sola cosa, seria una caseta de nines antiga. Les que vaig veure al Museu eren enormes, precioses! Em queia la bava!

El que més em va fascinar van ser les casetes de nines antigues. Però em vaig quedar amb ganes de provar més joguines, n'hi havia moltes per mirar i poques per interactuar

Al final de la visita, vaig descobrir una joguina molt especial: l'osset Marquina. No és que m'agradés el peluix, però vaig saber que era de Dalí. Hi havia fotos seves de quan era nen. Llavors vaig entendre que de gran Dalí pintava com un joc, amb la imaginació d'un nen.

I encara hi havia un altre personatge per fixar-me: el Pascal Comelade, que és amic dels papes. Un músic que s'ha passat la vida fent concerts amb instruments de joguina, tocant-los com si fossin instruments d'adults. La música que se sent de fons al Museu és seva! Ell també és surrealista, com el Dalí! Va fer juntament amb el papa un espectacle que es deia Dalí Canta!

Així que jo també volia ser surrealista. I quan vaig tornar a casa, vaig córrer a fer manualitats surrealistes. I vaig crear les meves mascotes úniques i irrepetibles: el Batocà (una barreja de balena, tortuga i cavall) i el Pacací (papallona, camaleó i cigne). I vaig decidir que aquest últim tenia aquest nom perquè sempre que li preguntava alguna cosa, responia "pacasí", que vol dir "perquè sí". És que em mola tant ser artista!



79 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo