Halloween a PortAventura

No ho entenc: les muntanyes russes em fan por i els zombis també. Però em tornen boja els parcs d'atraccions i m'encanten els monstres que semblen reals. Per mi Halloween a PortAventura és genial!

Escolteu la Sofia i el seu papa Pep parlant d'aquesta experiència al programa de ràdio infantil ICATKIDS a Icat FM-Catalunya Ràdio. Dissabtes i diumenges de 10 a 11h, secció EN MARXA, PAPES

Vam anar-hi tres dies i dues nits. Mai havia estat tant de temps a PortAventura, i vaig passar tot el mes de setembre emocionada, marcant al meu calendari els dies que faltaven per anar-hi. Quan li vaig dir a l'Estela que hi anava pels dies de Halloween, es va tornar boja i li va demanar a la mama si podia venir amb nosaltres. L'Estela és una amiga de l'escola que li agraden els vampirs i els esquelets de Halloween tant com a mi. Em sembla que som les dues úniques nenes a l'escola que ens molen els monstres! I com que a l'habitació de l'hotel hi cabríem tots quatre, els seus papes i els meus van dir que sí.

Estàvem tan il·lusionades! Ens vam vestir amb calaveres i jo duia banyes de malèfica. Durant el trajecte de cotxe no vam parar de cantar cançons de Halloween, com la de la pel.lícula Malson abans de Nadal. I quan vam veure per la finestra per primera vegada les atraccions de PortAventura, tot i que eren molt lluny, vam cridar d'emoció!

Abans d'entrar vam anar a descarregar la maleta a l'hotel. El papa estava content perquè, com que era divendres i el parc no estava ple com un dissabte o un diumenge, vam poder fer el check in ràpid. Ens va tocar l'Hotel The Callaghan's, estava a la zona del Far West i era una mansió antiga amb fotos en blanc i negre de vaquers i indis.

Vam trobar una bona oferta al web de PortAventura per un hotel del parc. L'alternativa low cost era un apartament airbnb per 50 € a La Pineda, Vila-seca o Salou, a 5 minuts en cotxe, i entrar amb els 2x1 que regalen el Club Súper 3, als diaris, al banc... cal estar al cas de les promocions!

No el vam triar nosaltres. Quan vam reservar a la web del parc, vam clicar PortAventura Roulette, que és l'opció més barata. Es paga i el dia abans et diuen quin hotel et toca.

Era molt xulo, però no ens hi vam quedar ni un minut. El papa volia aprofitar que era divendres perquè pugéssim a les atraccions que tinguéssim ganes, perquè dissabte i diumenge trobaríem moltes cues.

I la veritat és que de camí a l'entrada no hi havia ningú. Els carrers eren deserts, només cases de fusta i cactus.

Quan vam ser dins del parc, a l'Estela i a mi ens van agafar ganes de córrer. No sabíem ben bé cap on, tota aquella zona semblava del Far West antic, però també hi havia esquelets, una carrossa de cavalls amb teranyines, carbasses.... Era Halloween a PortAventura!

Vam aprofitar el sol per a les atraccions d'aigua. Halloween és a la tardor, i si passa l'aire pots refredar-te. Nosaltres dúiem l'impermeable de casa, a PortAventura costa 15 € per cap

Feia un dia de sol meravellós, i el papa ens va proposar: "Anem a les atraccions d'aigua? Avui ens assecarem ràpid i no ens constiparem." I l'Estela i jo vam cridar alhora: "Síiii!" A mi el que em feia més il.lusió era pujar a totes les atraccions que donessin voltes i a les que em mullés.

I vam anar al Silver River Flume, que és un recorregut amb troncs que van per sobre de l'aigua, amb unes pujades i baixades que fan pessigolles a la panxa com les muntanyes russes.

El papa i la mama, que anaven al davant, es van mullar molt. A l'Estela li va encantar, però a mi l'última baixada no em va agradar gaire, era massa forta i vaig passar una mica de por.

En canvi, em van entusiasmar els ràpids, unes barques de fusta rodones que anaven a poc a poc i de sobte acceleraven molt i l'aigua ens esquitxava. Vam cridar per tot el camí i ens vam mullar.

La següent atracció d'aigua on anàvem a pujar era el Tutuki Splash, a la zona de la Polinèsia. Però a mi, si haig de ser sincera, em va fer cosa...

Hi ha havia una sola baixada forta però... era tan forta! La gent cridava moltíssim i quedava xopa! M'ho vaig repensar i em vaig tirar enrere.

L'Estela va insistir, i jo li vaig dir que potser l'últim dia hi pujaria. Ho vam canviar per unes canoes que hi havia a la vora. L'Estela no va voler ni pujar, deia que era per a nens petits. Ella té 7 anys, un més que jo, i és més valenta.

Els papes van fer l'esforç d'arribar divendres, ni que fos per unes hores, per pujar sense cues a les atraccions que ens feien il·lusió. Hi havia menys gent que dissabte i diumenge

Crec que es va enfadar una mica, però el disgust li va passar ràpid. Al costat de la Polinèsia, hi havia Sésamo Aventura, on les atraccions estan totes pensades pels nens. Hi havia un arbre màgic al centre i unes papallones que volaven quan pedalàvem. També una caiguda lliure i una muntanya russa que molen perquè no fan por però fa pessigolles a la panxa!

Des de l'avió del Cocopiloto vam veure tot Sésamo Aventura. Allà dalt vam descobrir una atracció molt guai: Magic Fish. Hi vam anar i vam muntar a uns peixos que donaven voltes i, quan giràvem el volant, derrapaven i ens mullàvem! Ens ho passàvem tan bé amb l'aigua i feia un sol tan bo, que els papes van portar-nos a l'atracció Angkor.

Havíem de pujar dalt d'unes barques que navegaven a través d'una selva asiàtica, amb serps, tigres, elefants i runes de temples antics. La gràcia era que teníem disparadors d'aigua, i en els revolts on ens creuàvem amb les altres barques, podíem disparar i mullar a la gent. És clar que ells també ens mullaven a nosaltres!

Vam sortir excitadíssimes. Llavors vam topar amb les muntanyes russes gegants del Shambala i del Dragon Khan. Ens vam quedar fascinades, miràvem la gent pujant i baixant per unes rampes que feien tanta por! Com cridaven! Ni l'Estela, que és molt valenta, s'hi atrevia a pujar. Tampoc haguéssim pogut, no medim 1m 40 cms!

La veritat és que ens venia de gust parar una mica d'atraccions. L'Estela i jo ens vam compinxar per tornar a Sésamo Aventura, on hi havia una àrea de tobogans i xarxes. Però als papes no els va semblar bona idea perquè estava plena de nens, sobretot petitons.

Hi havia molt de soroll, i van pensar que en lloc de baixar-nos l'energia ens estressaria. I ens van dur a l'àrea infantil de la Xina.

Hi ha tantes atraccions xules que cansen si es fan seguides. Jo també necessito parar i jugar a la meva. En els tobogans de l'àrea infantil de la Xina vaig estar a gust com en una atracció

Era molt xula i molt tranquil·la, el lloc perfecte perquè l'Estela i jo juguéssim una estona a la nostra manera. Hi havia un drac molt bonic que es podia escalar, amb ponts, xarxes i tobogans. I els papes es van asseure en un banc a descansar. També vam aprofitar per fer pipi, amb tantes emocions quasi ni me'n recordo! I em vaig relaxar.

A la Xina vam muntar en uns globus que donaven voltes i més voltes. Després vam pujar a unes tasses que tampoc no paraven de donar voltes i més voltes, i que tenien un volant que si giraves encara donaves més voltes. Vinga voltes i voltes!

Els papes deien que estaven marejats i no podien més i això a nosaltres ens feia riure moltíssim.

Ens ho estàvem passant d'allò més bé, però el dia s'acabava i divendres Portaventura tancava a les set de la tarda. Era l'hora de descansar.

Ens quedaven dos dies més de parc, i havíem de guardar forces. Vam sopar ben aviat en un restaurant. I mentre esperàvem el menjar, ens van donar uns colors i un dibuix per pintar el Woody, la mascota de PortAventura.

Vam anar a dormir d'hora. L'Estela i jo ens imaginàvem com serien els monstres que veuríem l'endemà als espectacles de Halloween. Fins que el papa va posar musiqueta suau al mòbil. Em vaig adormir escoltant Un día en el parque, de Love of Lesbian. No em va fer por tancar els ulls amb vampirs i mòmies al cap. Sé que els papes són capaços de matar monstres per mi.

El bufet de l'hotel era ideal per esmorzar molt i no tenir gana a migdia. Volíem pujar a les atraccions quan tothom dinés, per evitar cues. Jo, que no tolero bé la lactosa, vaig trobar llets de tota mena. Al parc hi ha restaurants que garanteixen un menú adaptat a qualsevol alèrgia i sense gluten

Dissabte al matí ens vam llevar supercontentes. Quan vam saber que l'esmorzar era de bufet, vam anar-hi corrent. M'encanten els bufets. Els papes ens van dir que mengéssim molt, que tardaríem a dinar.

Vaig prendre un got de suc de taronja natural, fruita, ous ferrats, pernil salat i una taça de llet d'ametlles. Com que no tolero gaire bé la lactosa, em va anar molt bé que hi hagués llets de moltes maneres!

Només sortir de l'hotel ja vam veure que els papes tenien raó quan deien que dissabte hi havia molta més gent. La recepció era plena de gent fent cua.

També vam notar que hi havia més ambient de Halloween al parc. A més de la decoració d'esquelets i carbasses, s'hi passejaven zombis.

Estaven super ben maquillats, i vaig arribar a preguntar si eren de veritat o no. N'hi ha havia que es feien els simpàtics i es deixaven fer fotos.

L'Estela i jo vam recordar el video de Thriller en què hi ha tot de zombies ballant, i ens vam posar a cantar.

Va ser una passejada molt xula fins que vam arribar a Sésamo Aventura.

El primer espectacle que anàvem a veure era "Halloween Family Festival", amb els personatges de Barrio Sésamo disfressats. Era en un auditori a l'aire lliure i s'hi podia seure bé.

Però no vam durar gaire, el problema és que no teníem ganes d'estar quietes i vam marxar. Preferíem pujar a les atraccions que ens agradaven com Magic Fish o les muntanyes russes Tami Tami. I quan vam veure el Conde Draco i el Coco, ens vam fer la foto amb ells.

En canvi, ens vam enganxar en un altre escenari on unes vampiresses ballaven a ritme de Lady Gaga. A mi em mola molt la cançó de Bad Romance i m'hi vaig fixar molt bé per recordar els moviments i provar de repetir la coreografia a casa.

El papa va aprofitar que a Sésamo Aventura podíem pujar soles a moltes atraccions per deixar-nos amb la mama i entrar a Rec Experience, un show de Halloween per a més grans de 12 anys.

El feien al costat mateix de la porta de Sésamo Aventura, a la zona de la Polinèsia, i no va tardar gaire a tornar. Ens va dir que estava inspirat en una pel·lícula de por.

Era un lloc completament fosc on apareixia gent infectada per una malaltia molt perillosa que contaminava, i no els podia tocar. Ens va ensenyar les fotos i em sembla que es va espantar! A nosaltres ens molava!

Llavors vam anar a un passatge del terror per nens: "La expedición encantada de Tadeo Jones". Era a la zona de Mèxic. A l'entrar, un explorador ens va anunciar que Tadeo Jones s'havia perdut i calia trobar-lo. Vam seguir uns passadissos foscos amb gent estranya que ens donava pistes. Quan vam trobar el Tadeo Jones, em vaig posar nerviosa! L'he vist tants cops al cinema!

Amb tantes emocions i tanta gent per tot arreu, necessitava aturar-me una mica. Em venia de gust anotar a la meva llibreta totes les atraccions i espectacles que havia pujat fins al moment. Vam prendre un refresc als porxos d'un bar mexicà, em vaig posar una màscara de catrina i la Winnie, que és l'altra mascota del parc amb el Woody, va venir a saludar-nos. Anava vestida com la Frida Kahlo i ens va signar un autògraf!

A Mèxic vam intentar entrar a unes quantes atraccions però no ho vam aconseguir. Al laberint dels miralls hi havia molta cua i no vam voler esperar. Les altres eren per a nens més petits o per a més grans de 1m 30 cms! Quin rotllo! Llavors l'Estela es va entestar que volia pujar a una muntanya russa de les que fan por de veritat. I jo li vaig fer costat.

Els papes deien que no volien fer cues, però al final van cedir. Vam buscar un cartell electrònic d'aquests que marca el temps d'espera per pujar a les grans atraccions, i vam triar La Estampida. Estava en un extrem del parc, i potser per això i perquè era l'hora de dinar, no hi havia massa cua. I els nens que medíem entre 1'20 i 1'40 m. podíem pujar-hi acompanyats d'un adult.

La mama ens va preguntar si n'estàvem convençudes, i jo vaig dir que sí. Però mentre esperàvem, veia com cridava la gent i em vaig posar nerviosa. Hi havia moltes pujades i baixades fortes i feia molt soroll. Quan vam pujar, ja era massa tard. Aquella muntanya russa era molt alta, i em va agafar por. Tanta, que vaig tancar els ulls i ho vaig passar fatal.

Quan vaig sortir de l'atracció, em vaig posar a plorar. La mama em va consolar, i em va dir que de vegades cal que experimenti i assumeixi les conseqüències de les meves decisions.

La veritat és que si no m'hagués deixat pujar, m'hagués enfadat, i molt. I potser també plorava perquè estava cansada i tenia gana.

Dinar en els restaurants amb espectacle és perfecte per descansar i passar-s'ho bé alhora. Si haguéssim triat l'alternativa low cost, hauríem portat bocates i els hauríem desat a les taquilles que hi ha abans d'entrar al parc. Es pot entrar i sortir quan vulguis!

Llavors els papes ens van donar una sorpresa: havien reservat una taula per menjar a La Posada de la Familia Halloween. Anàvem a dinar amb la família Addams!

Ens va fer tanta il·lusió que vam anar-hi corrent. Era ben aprop d'on estàvem!

El restaurant era fosc i misteriós. A les finestres hi havia cares pintades que de tant en tant es movien soles. La cambrera em va portar uns macarrons sense formatge. Ja sabia que no podia menjar lactosa!

Als papes els hi van servir una sopa de la bruixa i de segon un "filet de Mortícia amb guarnició de Halloween".

Durant el dinar es van presentar tots els de la família Addams. El majordom simpàtic que semblava Frankenstein duia "ditets de l'àvia" per menjar. Dimecres, la més boja, volia tastar carn dels espectadors. També va venir la Morticia, el Gómez... i el que em va molar més va ser Tio Fétido, es va posar al costat meu i em va fer riure molt!

Després de les postres van fer un espectacle molt divertit, on volien guillotinar un noi del públic, però només van aconseguir tallar dues pastanagues. Al final van treure tots els nens a ballar. El papa també va ballar Think, d'Aretha Franklin. És una cantant que està morta, igual que els de la Família Addams! Ens van dir que són morts des de fa segles!

A la terrassa del restaurant hi havia dues maquilladores. Una d'elles, l'Alexandra, s'encarregava de caracteritzar els zombies de PortAventura. Ens van dir que era campiona del Món de maquillatge i de body painting (que vol dir decorar el cos).

Vam mirar amb atenció com treballava i ens va maquillar de vampires!

La veritat és que aquest dinar a La Posada de la Família Halloween va ser una bona idea. Des que vam arribar fins que vam marxar maquillades, van passar gairebé tres hores, gaudint d'un espectacle exclusiu on fins i tot em deixaven jugar amb el decorat. A més, vaig reposar i no vaig fer cues.

A fora, en canvi, PortAventura estava completament ple. Era dissabte a la tarda i per tot arreu hi havia gent.

Dissabtes a la tarda les atraccions estan tan plenes que és millor descansar per tornar amb forces a la nit. Si l'entrada inclou Ferrari Land, és el moment d'anar-hi: aquest parc està més tranquil

El Passi Express és genial quan està ple PortAventura, però només val a les grans atraccions. Als que no ens van les emocions fortes o no arribem a 1'30m, hem de fer cues a les altres atraccions

Llavors els papes van proposar d'anar una estona a la piscina de l'hotel, però l'Estela i jo ens hi vam negar: no volíem que ens marxés el maquillatge! La mama insistia en què haviem de descansar i, amb les cues que hi havia, era millor passar la tarda a l'habitació i tornar a la nit. Portaventura tancava a les 11, el dissabte!

Però les nenes volíem atraccions. I l'Estela va demanar una altra muntanya russa forta. Jo vaig dir que m'atreviria a pujar amb ella si no era La Estampida.

Els papes van veure les cues que feia la gent i van dir: una més i prou! Vam mirar un cartell amb el temps d'espera de les atraccions fortes, i el de menys cua era al Tren de la Mina. Encara que jo no les tenia totes...

Per estar-ne segura, vaig preferir que primer hi anessin la mama i l'Estela i després m'ho expliquessin. Quan van sortir, em van dir que era ràpida però no vertiginosa. Em vaig atrevir a muntar-hi i... tenien raó! M'ho vaig passar tan bé que volia repetir!

Gràcies al Tren de la Mina, em vaig reconciliar amb les muntanyes russes.

Estàvem cansadíssimes i vam anar directes a la sortida del parc. L'única aturada que els papes ens van permetre va ser per escoltar Vuitrix, un voltor que viu a la vora del cementiri del Far West. És un ninot rockero que tan aviat canta Tom Jones com Bon Jovi o Robbie Williams. Al papa li va molar que cantés Let Me Entertain You.

La veritat és que després de dos dies tan intensos ja estàvem sobrepassades. I ens en quedava un encara! Sort que vam sortir del parc una estona per recuperar-nos.

Amb aquell silenci, ens vam deturar a una plaça per jugar.

No hi havia gairebé ningú. Li vam demanar al papa que ens fes el monstre. I sense anar maquillat, ens va fer riure tant! Ah, i també ens va visitar el Woody. Va ser tota una sorpresa!

Després vam anar a l'habitació a estirar-nos. No vam fer migdiada, però quasi. Quan vam sortir, ja al capvespre, vam anar directament a la zona de la Mediterrània, on es celebraven els últims espectacles del dia: Halloween Parade i Horror en el Lago.

El primer era una desfilada amb tots els personatges que havíem vist al parc: el Woody, el Tadeo Jones, la família Addams... A l'Estela li van agradar els zombis, jo preferia les mòmies i els vampirs. Tota l'estona sonava la cançó de Halloween de PortAventura, i de tant que la repetien, se'm va enganxar.

Després va començar el segon espectacle. El més al.lucinant és que el feien sobre el llac! Era una història de monstres amb efectes especials i projeccions gegants. De les aigües sortia un drac immens, monstruós. L'havien de vèncer dos homes que volaven per sobre de tothom propulsats per un motor. Va acabar amb uns focs artificials.

Però jo estava cansada, i vaig veure-ho tot asseguda a la falda del meu papa i després a collibè. No podia amb l'ànima, i de tornada a l'hotel, vaig caure dormida a braços. No aguantava més.

M'agrada repetir les meves atraccions favorites. Vull sentir que les domino i que sé els seus trucs. El papa s'entesta en que provi atraccions diferents i acabo esgotada, sobrepassada

Diumenge va ser un dia més tranquil. El papa volia conèixer el parc veí de PortAventura: Ferrari Land. A mi i a l'Estela no ens semblava mala idea, però preferíem repetir les atraccions que més ens agradaven de Portaventura.

El papa deia que no volia fer més cues i que a Ferrari Land podríem pujar tranquil·lament a totes les atraccions de la nova àrea infantil, que les havíem de conèixer i de provar...

I la mama, que ens entenia millor, ens va fer una proposta: com que per anar a Ferrari Land havíem de passar per dins de Portaventura, podríem pujar a tres atraccions: una la triaria l'Estela, l'altra jo i l'altra la mama.

Ens vam afanyar a esmorzar per entrar dels primers i evitar les cues. Sempre preocupats per les cues! I aquest cop la vam pifiar. Molts dels que s'havien quedat dissabte a la nit van pensar el mateix que nosaltres, i quan vam arribar a l'hora que obrien, les deu, la cua era gegant. Si hi haguéssim anat mitja hora més tard, hauríem entrat a la mateixa hora i sense fer cua.

La primera atracció on vam pujar va ser la que vaig triar jo: els barrils del Far West. No és que sigui cap de les atraccions famoses a Portaventura, però per mi és la bomba.

Es munta dalt d'uns barrils que donen voltes i més voltes i cada cop van més ràpids, tan ràpids que fan pessigolles a la panxa. I tothom crida molt!

L'Estela volia una muntanya russa i mullar-se, i va triar el Tutuki Splash. Era l'atracció per la que ens vam discutir el primer dia. Jo no m'atrevia a pujar-hi, però després de l'experiència que vaig agafar ahir en muntanyes russes, em vaig veure amb cor de llençar-m'hi. Vam acabar xopes, però va ser tan xulo que volia repetir!

La mama, en canvi, va preferir un espectacle: les Aus del Paradís a la Polinèsia. Un senyor divertit que no parava de dir acudits ensenyava com vivien els ocells exòtics que treia a l'escenari: guacamais, marabús, grulles coronades... N'hi havia que volaven a través de cercles, d'altres menjaven a la mà dels nens. Hi havia un lloro que cantava i tot!

Quan va acabar, teníem gana. Llavors el papa va proposar: "què us sembla si mengem pizza a Ferrari Land? És un parc ambientat a Itàlia i segur que les pizzes estan bones." I tots cap allà!

Pels nens, el que marca la diferència a Ferrari Land són els simuladors de cotxes de carreres i d'un helicòpter que persegueix un Ferrari per tot el món. Sense moure's de la cadira, sents el vertigen i la velocitat amb un nus a l'estómac

A Ferrari Land quasi totes les atraccions tenen a veure amb els cotxes de carreres. La que més impressiona és una muntanya russa altíssima que té una baixada completament vertical i agafa molta velocitat. A mi em va fer por, i encara més quan sentia a la gent cridar. També hi ha dues torres de caiguda lliure molt altes. Quan sigui gran i medeixi més de 1'40m hi pujaré.

L'àrea infantil estava molt tranquil·la i no hi havia cues. Vam pujar a les muntanyes russes petites, em van semblar més xules que les de Sésamo Aventura.

També vam pujar en un elevador que ens gronxava a l'aire i feia vertigen. I vam donar voltes en uns avions i en uns cotxes de carreres.

A mi em va agradar molt la Maranello Grand Race, un circuit on conduíem els cotxes de veritat. La mama apretava l'accelerador i jo duia el volant. No era tan fàcil com pensava, girar a les corbes!

A Ferrari Land no hi ha tants espais amb ombres com a PortAventura. I amb el bat de sol que queia, no vaig aturar-me a veure el show acrobàtic de ballarines i skaters.

Estàvem cansades i els papes van decidir que aniríem a una última atracció: Flying Dreams. Vam entrar a una sala fosca, ens vam asseure i ens van posar el cinturó de seguretat. De cop, les cadires es van moure i van aparèixer imatges que feien creure que pujàvem al cel, com si anéssim en helicòpter. Llavors vam perseguir un Ferrari que a tota velocitat donava la volta al món. Vaig sentir tan vertigen que m'agafava a la butaca com si hagués de caure, aixecava les cames per no xocar contra els arbres, sentia pessigolles de velocitat... com era possible si no ens movíem de lloc? Era brutal!

Després d'això, ja no calia res més. Encara quedaven dues hores i podíem haver pujat al simulador de cotxes de carreres del que tant ens havien parlat, Racing Legends. Però els papes van decidir que ja era hora de marxar. I l'Estela i jo no vam ni protestar.

Vam tornar a l'hotel dalt del trenet de PortAventura i durant el recorregut vaig apuntar a la llibreta totes les atraccions on havia pujat. No volia oblidar-ne ni una! L'Estela em va dir que estava contenta perquè aviat tornaria a veure la seva família. Jo també tenia ganes d'estar a casa i de jugar amb els gatets. Els trobava a faltar.

De tornada en el cotxe, l'Estela i jo vam pactar que decoraríem les nostres habitacions de Halloween. Vam cantar la música de Ghostbusters, una peli de fantasmes que ens mola molt, i vam jugar a fer el zombie. Vam riure de tan bé que ho féiem! En vam aprendre a PortAventura!