Buscar

De científica al Cosmocaixa

Actualizado: 23 ene 2019

M'encantar tocar, experimentar, investigar com funciona tot el que m'envolta. Al Cosmocaixa puc passar tot un dia jugant a ser científica, amb robots, dins d'un planetari, en un bosc inundat, fent tallers... és genial!

Escolteu la Sofia i el seu papa Pep parlant d'aquesta experiència al programa de ràdio infantil ICATKIDS a Icat FM-Catalunya Ràdio. Dissabtes i diumenges de 10 a 11h, secció EN MARXA, PAPES

Quan el papa m'ho va dir no m'ho creia: tot un dia sencer al Cosmocaixa? No ho havia fet mai! Però com que ja tinc sis anys i m'encanten les ciències, em va apuntar a moltes activitats. No tindria ni un segon per avorrir-me!

Vam reservar els tallers amb uns quants dies d'antel·lació. El papa no volia esperar a fer-ho el mateix dia, perquè tenen places limitades i ens podríem haver quedat sense. En els dies de festa volen! N'hi havia dos que em feien molta il·lusió: el "Toca Toca", per tocar animals de veritat, i l'exposició de Robots. Per això de camí en el cotxe vam escoltar els Antònia Font, que tenen moltes cançons que parlen de robots. La que es diu Robot té un video que mola molt!

Vam arribar just quan obrien les portes, a les deu. Així vam trobar lloc al pàrking gratuït per a visitants que hi ha al davant del museu, que no té massa llocs i s'omple ràpid. Mentre el papa agafava les entrades, jo vaig entretenir-me al hall amb els dos pèndols: un de petit i un de gegant, tan gran com els cinc pisos que té el Cosmocaixa.

Per assegurar plaça als tallers i activitats en els dies de festa, cal reservar amb 3 o 4 dies d'antel·lació, mínim. I per trobar lloc al pàrking gratuït val la pena arribar quan obren portes

Un cop dins, vaig córrer directament cap als "Robots". És una exposició molt xula, en què hi ha tot de màquines. Les primeres son antigues, hi ha una impremta vella i uns quants autòmats.

Però el que mola més són les màquines que es mouen com si tinguessin vida pròpia, com un dinosaure dels que fan servir a les pel·lícules.

Caminant per l'exposició se'm va enganxar un robot molt divertit que s'assemblava als de Star Wars i que em feia de guia. Anava davant de les meves passes!

Després vaig flipar amb dos robots que em van impressionar: un que jugava al memory contra persones de veritat, i un altre al tres en ratlla.

Vam fer una partida emocionant!

Per entendre bé com funcionen els robots, vaig participar en el taller "El viatge de Rodabot".

Unes quinze nenes i nens vam practicar amb robots petits, i vaig descobrir que gràcies a que tenen sensors saben quan han d'aturar-se, girar o fer altres accions que els hi han programat. Els sensors de rajos infrarrojos detecten objectes com si fossin ulls. Els de so actuen quan fas palmes. I els de llum deixen de funcionar quan els tapes.

Al Cosmocaixa sempre estic interactuant i així aprenc per mi mateixa. El taller Creactivity consisteix en provar i investigar el material que trio al meu ritme. I jo sola descobreixo coses!

Després de les primeres emocions, vam sortir al Jardí d'Arquímedes a esmorzar. És un petit parc a l'aire lliure amb bancs per descansar, on en lloc de gronxadors hi ha alguns dels invents que va fer un senyor grec que es diu Arquímedes fa més de 2.200 anys! Com un telescopi de paraules. Es tractava de dues antenes separades per cent metres de distància, el papa i jo ens vam posar a parlar cadascun davant d'una d'elles... i ens escoltàvem perfectament!


Em van fascinar tant aquestes andròmines que quan vam tornar dins el museu vaig anar a l'àrea dels experiments de física . Són els meus preferits. Mola molt anar provant, apretant botons, veure les coses increïbles que els hi passen als objectes i entendre com funcionen les lleis del moviment, les de la llum... puc estar-hi mes d'una hora!

El papa anava seguint-me com podia. Anava cantant fluixet un rap de Violadores del Verso que li va venir al cap i no se'l podia treure: No pases por alto a los genios. Fins que va ser el moment d'anar al Creactivity. Un taller genial! Hi havia vàries àrees temàtiques de materials, i els nens podíem investigar els que més ens atreien i crear els nostres invents.

Cadascú treballava al seu ritme. Jo vaig estar molta estona descobrint com funcionen els circuits elèctrics. Després vaig fer un objecte volador i una pel.lícula de dibuixos animats amb un ordinador. També hagués pogut treballar amb mecànica, ombres xinesques... Va durar una hora i mitja però se'm va passar volant!

Pels àpats hi ha una zona de picnic i un dels millors restaurants de Barcelona per als que mengen sense gluten. També es pot descansar al Jardí d'Arquímedes i a la plaça de la Ciència on els nens juguen amb invents a gran escala

I de cop, me'n vaig adonar que tenia molta gana. No hi havia ni pensat en el menjar! Com que feia bon temps, ens vam instal·lar a la zona de picnic, on hi ha una mica de jardí i unes taules de fusta. Un altre dia provarem el restaurant, un buffet lliure que tenia molt bona pinta, amb menú per a celíacs. El papa va llegir en un cartell que li havien donat premis per la qualitat i perquè es preocupava per la salut dels nens i de la natura. Fins i tot la vaixella era biodegradable.

El papa va voler anar fer el cafè a la plaça de la Ciència, també a l'aire lliure. Vaig jugar una estona amb un rellotge de sol, l'esfera de les estacions, una càpsula del temps i altres invents que han fet història, reproduïts a gran escala. Hi havia tot de nens corrent per allà.

Però la millor idea per pair els macarrons va ser anar al planetari. Era un cinema rodó, la pantalla tenia forma de cúpula gegant, i per veure bé la pel.lícula m'havia d'estirar en una de les butaques. Era súper-cómode! La pel·li es deia "El viaje de Cloe", i ens explicava els planetes i les estrelles amb dibuixos animats.

Al papa no li va agradar gaire, deia que era una mica rància pels dibuixos i la música. Ens hagués agradat més amb cançons com A mil años luz de Sidonie. Una altra vegada anirem a veure una pel·li en 3D, com "El somni de volar".

Per aprendre tot sobre el sistema solar va ser molt millor el taller del Planetari Bombolla. Xulíssim! Amb el sol, la lluna i la resta d'astres donant voltes. Vam estar a les fosques mirant les estrelles i, quan vam reproduir els planetes a l'espai, a mi em va tocar agafar Neptú. No pesava gaire!

Quan vam sortir, tenia ganes de llum natural. El papa em va preguntar si ja estava cansada i volia marxar, però jo em vaig negar en rodó. Quedava el Toca Toca, que era el taller que em feia més il·lusió! Les ciències també són animals i plantes!

Al Cosmocaixa hi ha espais dedicats a la biologia i el medi ambient. El que més em fascina és trobar dins d'un edifici un tros de bosc inundat, amb arbres gegants i peixos enormes, alguns amb bigotis, mantes, ocells tropicals, una capívara i fins i tot una taràntula.

També hi ha esquelets d'animals prehistòrics, perquè poguem entendre com han evolucionat les espècies fins ara. Em vaig quedar bocabadant davant d'un peix que va existir fa cent milions d'anys i vaig desitjar que encara en quedés algun de viu en algun racó de món.

Recomano a nens i nenes que no es perdin el Planetari Bombolla i el Toca Toca: són activitats didàctiques i entretingudes. Duren 45 minuts, però el temps passa volant

El papa em va cantar a l'orella Mama Tierra, dels Macaco, i em va despertar de cop: "vinga, que farem tard al Toca Toca!" Vaig córrer cap al taller, allà ens esperaven dos monitors que van dividir la gent en dos grups petits per entrar a la sala. Tot eren aquaris i terraris, distribuïts en tres climes: el tropical, el desèrtic i el mediterrani.

Primer de tot, ens van fer rentar les mans sense sabó. "Oi que els animals no es renten amb sabó?", ens va recordar el monitor. "Doncs nosaltres tampoc, si no els contaminarem". I tot seguit va començar un recorregut amb explicacions sobre com viuen els habitants de cada clima.

De tant en tant ens aturàvem i ens portaven alguns animals perquè els poguéssim tocar. Per exemple, una granota australiana que tenia una pell com si fos slime! També un milpeus, que se'm va escapar de les mans, un jerbo molt suau, un gekko arrugat pel sol i el que em va molar més, una serp vermella que es deia falsa corall. No em va fer por!

Els que em van fer una mica de grima van ser l'estrella de mar i sobretot, un animal que en castellà es diu "pepino de mar" i en català té un nom d'allò més... "cagarro de mar"!!!

Al final del taller, els nens ens vam asseure davant d'un mapa i vam jugar a col·locar els animals al seu clima corresponent.

El Toca Toca va durar més de tres quarts d'hora però m'hi hagués passat més temps. Però ja portava tot el dia al Cosmocaixa, s'havia fet de nit i havíem de tornar a casa. Jo estava tan emocionada amb les ciències que, de camí a la sortida, anava parant davant de cada vitrina i fent explicacions tot sola. Li vaig dir al papa que de gran volia ser mestre d'una escola de biologia i tenir un laboratori per experimentar.

Al cotxe el papa va posar l'últim disc de la Judith Neddermann. Diu que la cançó 21 parla d'un descobriment científic. Es veu que si projectem tota la història del Cosmos en un any, l'home només duraria 21 segons. No ho vaig entendre gaire, però vaig em va agradar la cançó. I quan va acabar, vaig demanar al papa el telèfon per trucar a la mamà i dir-li: "Mama, jo de gran vull ser científica". Gràcies al Cosmocaixa!



41 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo